ERNESTO

ERNESTO C.Crabuzza/F.Sanna

 

Ernesto tanca’ls ulls i dormi un poc

Estrac vols soportat

Ernesto, ulls com estrelles

Me mires, I no resist

 

Ernesto deixa en pau les gates

No veus que no són monyiques

I deixa estar aquell minyó

a poc, que’l fas plorar

 

Ernesto mans brutes de fang

Un dia te posaras a cantar

Un dia te posaras a riure

Sabent que no t’agradava nadar

 

Ernesto, no te olvidis mai

De riure amb el tou somrís lluent

S’encén la tua cara com un foc, com un cel

M’estrinys com que fossis tornat de una guerra

 

Amb estivals azuls te’n vas en giro

Qui saps si parles a una formigola

Si estas mirant al cel, xiulant a un rossinyol

 

Ernesto, amor meu, vine a dintre

Que és hinvern a mig dels arbres

Tanca’ls ulls, demà tenguerem temps

 

Ernesto Ernesto chiudi gli occhi e dormi un po’/ stanco sei insopportabile/ Ernesto occhi come stelle/ mi guardi, non resisto Ernesto lascia in pace i gatti/ non vedi che non sono bambole/ e lascia stare quel bambino/ fai piano che lo fai piangere Ernesto mani sporche di fango/ un giorno ti metterai a cantare/ un giorno di metterai a ridere/ sapendo che non ti piaceva nuotare Ernesto non dimenticare mai/ di ridere col tuo sorriso lucente/ si accende il tuo viso come un fuoco come il cielo/ mi stringi come se fossi tornato da una guerra Con gli stivali azzurri te ne vai in giro/ chissà se parli con una formica/ se stai guardando il cielo, fischiando a un usignolo Ernesto, amore mio, vieni dentro/ ché è inverno in mezzo agli alberi/ chiudi gli occhi, domani avremo tempo

Ernesto Ernesto tanca els ulls i dormir una mica / cansats es insuportable / Ernesto ulls com estrelles / em mires, no puc resistir Ernesto deixa en pau les gates / no veus que no són nines / i deixa en pau aquel petit / suau que ho fas plorar Ernesto mans fangosa / un dia et va posar a cantar / un dia et va posar a riure / sabent que no t’agrada nedar Ernesto mai oblidis de riure amb el teu somriure brillant / il·lumina la teva cara com un foc com el cel / em abraces com si estigués de tornada d’una guerra Amb botes blau et vas per aquí / em pregunto si parles amb una formiga / si estàs mirant el cel, xiulant a un rossinyol Ernesto, el meu amor, anem a dins/ perquè és hivern en mig dels arbres / tanca els ulls, tindrem temps demà