COM UN SOLDAT

COM UN SOLDAT C.Crabuzza/F.Sanna

 

La por m’ha destacat les venes, les arteries,

no me senteix la sang, no passen llàgrimes

no hi ha bàtit del cor, me n’estic com un soldat

però no hi ha ningú que me fa guerra

 

Tu que encara m’acompanyes

No veus que me n’ estic anant

Que he despegat la llumera

Que cada tant plou

Però se gela la llavor

 

És la por te dic, la por de que? me dius

No sep, de tot, de no sobreviure

I tu que obris portes i me toques i me parles

I torn a tremolar com una fulla

Un’altra volta

 

Tu que encara m’acompanyes

No veus que me n’ estic anant

Que he despegat la llumera

Que cada tant plou

Però se gela la llavor

 

I tu que no me deixes, me despertes, me consoles

Me dónes foc i vent, me portes roses

I jo sempre cercant un poc més de sol

Un lloc sense fred i sense por

Me n’estic com un soldat

Però no hi ha ningú que me fa guerra

 

 

Come un soldato La paura mi ha staccato le vene, le arterie/ non mi sento il sangue, non passano lacrime/ non c’è battito del cuore/ me ne sto come un soldato/ però non c’è nessuno che mi fa guerra Tu che ancora mi accompagni/ non vedi che me ne sto andando/ che ho spento la luce/ che ogni tanto piove/ però si gela il seme È la paura ti dico, la paura di cosa? mi dici/ non so, di tutto, di non sopravvivere/ e tu che apri porte, e mi tocchi e mi parli/ e torno a tremare come una foglia un’altra volta Tu che ancora mi accompagni/ non vedi che me ne sto andando/ che ho spento la luce/ che ogni tanto piove/ però si gela il seme E tu che non mi lasci, mi svegli, mi consoli/ mi dai fuoco e vento, mi porti rose/ e io sempre a cercare un po’ più di sole/ un posto senza freddo e senza paura Me ne sto come un soldato/ però non c’è nessuno che mi fa guerra

Com un soldat La por em va treure les venes , les artèries / no em sento la sang, no surten les llàgrimes / no hi ha batec del cor / Sóc com un soldat / Però ningú em fa la guerra Tu que encara em portis / no veus que em vaig / Vaig apagar la llum / que de vegades plou / Però congela la llavor És la por et dic, por de què? Em dius / no ho sé, de tot , de no sobreviure / i tu que obris portas , i em tocques i em parles / i torn a tremolar com una fulla de nou Tu que encara em portis / no veus que em vaig / Vaig apagar la llum / que de vegades plou / Però congela la llavor I tu no em deixes, em despertes, em consoles / em dónes foc i vent, em portes roses / i jo sempre cercant una mica més de sol / un lloc sense fred i sense por Sóc com un soldat / Però ningú em fa la guerra